L’últim dia

Sí, avui és l’últim dia. Demà torno a la feina, a la nova normalitat (?). Avui és l’últim dia del meu confinament oficial, tot i que des de que som a la fase 2 ja he sortit una mica més: he passejat pel poble, he anat a veure el mar i he portat el cotxe a la revisió. Tot i així, es pot dir que he continuat voluntàriament confinat. Fins demà.

Per ser el meu últim dia oficial sense treballar a causa del confinament, el temps no acompanya. És un dia gris, humit (ha estat plovent), ennuvolat i fa una mica de fred de bon matí. Amb aquest clima i aquestes baixades de temperatura en lloc de juny sembla que sigui el mes de març, quan vaig deixar de treballar.

Però demà, quan torni a la feina, serà una mica diferent que al març, ja que no portarè roba d’abric sinó un polo d’estiu (aixó espero, per que amb aquestes temperatures dels últims dies mai se sap) i el més important i nou, portaré posada una mascareta.

Són nous temps, és la nova normalitat a partir de demà. Ara sortiré a fer una petita passejada pel poble i més tard em faré un bon dinar, demà serà un altre dia, un nou dia, avui que és l’últim ho aprofitaré, l’últim dia.