Revetlla

Demà dimarts és la revetlla de Sant Joan. Una nit màgica per a molts, però no per a mi. Encara no sabem si serà una nit com és habitual o potser una mica més desdibuixada per la covid-19. El cas és que és la nostra nit màgica, la de Catalunya, la del solsciti d’estiu, la del foc, les fogueres, els impressionants focs d’artifici, petards, etc.

Per a molts és una nit màgica, tant per a petits com per a grans, sense fí, com per no acabar la nit fins a la sortida del sol, especialment a la platja, senyal de que comença l’estiu, les vacances pels joves, i no tant joves, temps de diversió i esbarjo, i també, per a mi, és una nit romàntica, jo sempre he pensat que desprès de Sant Jordi (deixem apart el 14 de febrer), la nit de Sant Joan, es a dir, la nit abans, la de la revetlla, no només és una nit de festa, diversió i disbauxa, sinó també és una nit de romanticisme i d’amor.

A mi no m’agraden els petards, els odio, però sí que m’agraden els focs d’artifici i llums. Aquest any no sé si serà com és habitual, ja que per el tema de la covid-19 potser no vindrà tanta gent com altres anys, ja ho veurem demà, però tot i així, crec que no estarà tant malament.

Per una mala experiència personal amb una noia, ja fa uns anys que la nit de la revetlla em porta mals records i des de fa temps que no gaudeixo d’ella. Però desitjo de tot cor que tots la gaudiu com es ho meriexeu. Bona revetlla a tothom!

L’últim dia

Sí, avui és l’últim dia. Demà torno a la feina, a la nova normalitat (?). Avui és l’últim dia del meu confinament oficial, tot i que des de que som a la fase 2 ja he sortit una mica més: he passejat pel poble, he anat a veure el mar i he portat el cotxe a la revisió. Tot i així, es pot dir que he continuat voluntàriament confinat. Fins demà.

Per ser el meu últim dia oficial sense treballar a causa del confinament, el temps no acompanya. És un dia gris, humit (ha estat plovent), ennuvolat i fa una mica de fred de bon matí. Amb aquest clima i aquestes baixades de temperatura en lloc de juny sembla que sigui el mes de març, quan vaig deixar de treballar.

Però demà, quan torni a la feina, serà una mica diferent que al març, ja que no portarè roba d’abric sinó un polo d’estiu (aixó espero, per que amb aquestes temperatures dels últims dies mai se sap) i el més important i nou, portaré posada una mascareta.

Són nous temps, és la nova normalitat a partir de demà. Ara sortiré a fer una petita passejada pel poble i més tard em faré un bon dinar, demà serà un altre dia, un nou dia, avui que és l’últim ho aprofitaré, l’últim dia.

Idioma

Escribo mis posts tanto en español como en catalán. En todas las páginas hay un botón para traducir o elegir el idioma preferido.

Escric els meus posts tant en espanyol com en català. A totes les pàgines hi ha un botó per traduir o triar la llengua preferida.

Leer y ver (2)

Leer y ver.

Ahora aquel dicho de que “una imagen vale más que mil palabras” parece que se ha convertido en realidad. La televisión entró en las casas, no solo para quedarse, sino para ser un elemento imprescindible.

Y en estos últimos tiempos, las series han copado las programaciones e incluso hay canales exclusivamente de series. Nos bombardean con tipos de series de cualquier temática y, lamentablemente, muchos han dejado de leer libros, pues es más cómodo y visual ver un episodio de una serie.

Así pues, la emoción de pasar una página o empezar un nuevo capítulo y dejar volar la imaginación con un libro en las manos, se ha sustituido per estar tumbado en el sofá viendo una serie en la televisión o una película con espectaculares efectos especiales.

Pero que nadie se confunda, el hábito de la lectura, afortunadamente, no solo no se ha perdido sino que sigue y seguirá en nuestra cultura y en nuestras vidas.

Pero hemos de saber combinar todo lo que nos ofrece la tecnología, los avances y, en definitiva la vida y, sobretodo, fomentar la lectura a niños y jóvenes. Disfrutarán con cuentos, aventuras, historias y biografías y, sí, la lectura se puede combinar con la televisión ya que, aunque sean diferentes, son compatibles.

Leer y ver (1)

Leer y ver.

De pequeño y de joven me encantaba leer. La lectura hacía que volara mi imaginación y me transportaba a lugares lejanos y diversos y a tener experiencias extraordinarias. Como muchos, era miembro del Circulo de Lectores y era emocionante recibir la revista, explorando sus páginas llenas de libros y empezar a elegir los que desearías leer, para después comprarlos, eso sí, habiendo descartado alguno ya que el presupuesto no alcanzaba para todos los seleccionados.

Principalmente leía libros de ficción, novelas de aventuras, de historia y también biografías, pero sobretodo de aventuras, como Julio Verne o Jack London, y también alguna del Oeste. Hubo un tiempo en que todas las noches, antes de dormir, leía un rato en la cama y, a veces, no podía dejarlo hasta terminar el capítulo que estaba leyendo, o algo más.

Soñaba con poder escribir un libro algún día. Y lo hice, aunque con prisas y sin poder desarrollarlo y teniendo que inventar y fabricar algo parecido a un libro, un pseudolibro, para que algunos de mis compañeros pudieran disponer de una copia. De todas maneras, lo guardo con cariño y tal vez algún día escriba un libro de verdad.