Categoria: Sin categoría

Hola, per els que no disposeu d’un aparell o tauleta per llegir els llibres electrònics d’Amazon, us podeu instal·lar l’aplicació KINDLE, tant a l’ordinador com al mòbil. És una app gratuïta per poder llegir llibres electrònics comprats a la botiga Amazon. Un cop comprat i descarregat el llibre a l’ordinador o al mòbil, obriu l’app KINDLE i el podreu trobar i llegir còmodament.

Salut i cuideu-vos

Jaume

Bon Nadal i Bones Festes!

Salut i cuideu-vos molt.

Sempre s’ha dit (i és veritat) que l’avió és el mitjà de transport més segur, i més ara que estem al segle XXI. Tot i així és evident que es produeixen incidències o accidents, com passa amb altres mitjans de transport.

Malauradament jo no he viatjat gaire, però ja puc dir que he agafat desenes d’avions al llarg de la meva vida. Sortosament, sense cap incidència greu ni fortes turbulències, però també és cert que hi han passat petits fets que, un cop resolts, no tenien massa importància i queden en la meva memòria com anècdotes de viatge.

Per exemple, i aixó m’ha passat dues o tres vegades que, tot just descendint i arribant a la destinació, l’avió volés una bona estona donant voltes sobre el mateix lloc o, senzillament, que seguís volant sense aterrar i sense que ningú ens informara de res. Això pot posar nerviós a alguns passatgers que mirin per la finestreta i s’adonin del que passa. Normalment això és degut simplement a que hi ha massa tràfic aeri i l’aeroport té molts enlairaments i aterratges en aquells moments i té avions en espera tant a terra com a l’aire.

També he viscut, i en dues ocasions i en diferents vols, allò que hem vist en moltes pel·licules i que pensem que no sol passar, i és quan, de sobte, se sent per megafonia la veu d’una auxiliar de vol: ” Hi ha algun metge a bord?”. La veritat és que, desprès de la sorpresa, ràpidament t’amoïnes per el que li pugui estar passant a la persona que és atesa en aquells incerts moments. Val a dir que en totes dues ocasions hi havien metges dins l’avió i, com jo em trobava assegut relativament a prop, vaig poder assabentar-me que, en les dues ocasions, no era més que un petit mareig degut a la pujada o baixada de la pressió arterial de la persona.

Tothom sap que és molt normal que es pot produir un taponament de les oïdes quan l’avió està aterrant. Al menys a mi m’ha passat moltes vegades. I aixó pot durar només uns minuts, una estona o fins i tot una mica més de temps. Però en una ocasió no només s’em van tapar les dues oïdes sinó que a més a més vaig tenir un petit dolor en una de les orelles. En aquest cas el dolor es va anar al cap d’una bona i llarga estona però el taponament, que va afluixar, em va durar més de 2 dies i es va acabar just el dia que anava a agafar un altre avió.

Personalment, l’incident més fort que he viscut i em va espantar i esverar, va ser quan, en una ocasió, el pilot va avortar l’enlairament de l’avió de manera sobtada. L’avió corria per la pista a tota velocitat i, jo, mirant per la finestra, veient la pista, em deia a mi mateix, esperant l’enlairament: ara, ara, ara ens enlairem. Però l’avió seguia corrent per la pista i en el moment en que jo vaig pensar que la pista s’estava acabant, de sobte, el pilot va frenar en sec i va avortar l’enlairament. Espantat, el primer que vaig pensar era que xocàvem amb un altre avió. Malgrat els cinturons i, degut a la forta frenada, tots els passatgers gairebé ens donem de cap contra el seient de davant. El silenci que hi havia uns moments abans es va trencar pels crits i el pànic de molts passatgers. El pilot ens va informar que havia detectat que un petit aparell dels instruments de navegació no funcionava bé i que per motius de seguretat havia decidit no continuar amb el vol. Dues hores després va arribar un avió des de Roma amb un d’aquests aparells per substituir el que no funcionava i… vam tornar a pujar al mateix primer avió de nou.

Per acabar, en un vol de Londres a Girona, abans de l’enlairament, el pilot ens va informar que degut a les lleis de seguritat de l’aviació, tenia que portar una persona (un auxiliar de vol) a incorporar-se a un avió a on havia de substituir a una altra persona. Així doncs, vam haver d’aterrar a Limoges, al centre de França, van obrir la porta, l’home va baixar de l’avió, van tancar la porta i ens vam tornar a enlairar cap a Girona.

Són petites històries, petites coses, petits fets viscuts per recordar i explicar.

Salut i ciudeu-vos molt

Des de fa uns anys, aquesta és l’època de l’any que més m’agrada. Novembre, en plena tardor, és un mes en que em sento tranquil, relaxat i… a més estic de vacances!. És un temps en el qual aprofito (i necesito) per a descansar de l’estrès de l’estiu.

M’encanta passejar pels camins de ronda vora el mar i gaudir d’indrets meravellosos del meu poble i dels voltants. (I fer algunes fotos, naturalment). I una de les coses que valoro en aquest període de l’any és la calma i tranquil·litat que hi ha a tot arreu, lluny de les aglomeracions, soroll i enrenou de l’estiu.

Malauradament aquest any 2020 és molt estrany ja que, a més de que els bars i restaurants estan tancats, gairebé passejo jo sol i no em creuo gairebé amb ningú. No m’agrada gens l’enrenou quan hi ha molta gent però tampoc el fet de passejar sol sense veure a ningú. De fet, ahir em trobava en una platja i, tret d’uns operaris arreglant un local, nomès em vaig creuar amb dues dones que es dirigien a la sorra de la platja a prendre una mica el sol, aprofitant aquest assolellat dia de “L’estiuet de Sant Martí”. Va ser emocionant quan els tres vam dir alhora: Bon dia!.

Espero seguir gaudint dels paisatges dels voltants i de la tranquil·litat de la tardor de l’Empordà, però trobant-me amb una miqueta més de gent, això sí, nomès una miqueta més.

Salut i cuideu-vos molt.

Ahir estava llegint un article sobre viatges quan van aparèixer les paraules jet lag. Per desgràcia jo he viatjat poc, però tinc que dir el haver patit un lleu jet lag així com un altre més fort.

Qué és el jet lag

El jet lag és un trantorn o problema de la son que pot afectar a qualsevol persona que viatgi ràpidament passant per diferents fusos horaris. El rellotge intern del cos encara està sincronitzat amb l’horari del lloc de partida i no amb el del lloc d’arribada. En especial és més fort quan es viatja en direcció est així com si es passa per diferents fusos horaris.

Símptomes

De fet hi han diferents símptomes del jet lag i és possible que tant s’experimenti nomès un símptoma com que apareguin diversos alhora. Ara bé, s’ha de dir que el jet lag és temporal i una persona es pot recuperar entre un dia o dos, depenent de la persona i dels fusos horaris creuats. Els símptomes més comuns són: Insomni, fatiga, malestar general, desorientació, dificultat per concentrar-se, problemes estomacals, canvis d’humor i somnolència excessiva.

El meu primer cas

La veritat és que no vaig pensar en el jet lag fins que, passat un temps, algú va treure el tema i m’ho va preguntar. Des de llavors, sé que vaig patir un lleu jet lag tornant del meu primer viatge a Amèrica. Jo vaig sortir de Los Angeles, Califòrnia, i després de més de 12 hores de viatge en què vaig veure sortir el sol dues vegades, vaig arribar a Barcelona. En aquest cas, el que vaig tenir va ser cansanci (1 fatiga) i molta son (2 somnolència), i al despertar-me, vaig necessitar uns moments per saber quin dia i quina hora eren (3 desorientació).

El darrer cas

En aquest cas el jet lag va ser més fort però, alhora, ell mateix va ser el que em va ajudar a superar-ho. Vaig agafar un vol nocturn a Dubai. A mi em costa molt dormir en qualsevol mitjà de transport i nomès ho aconsegueixo en comptades ocasions. El cas és que no vaix poder dormir i a primera hora del matí ja corria per l’aeroport de Dubai a la recerca del meu vol cap a Bangkok. Finalment, un cop al meu destí, vaig arribar a la meva habitació de l’hotel al vespre.

I aqui és on tot va començar. Em trobava cansat (1 fatiga) però no podia adormir-me (2 insomni). El no poder dormir em posava nerviós i m’aixecava de tant en tant (3 dificultat per concentrar-se) i enfadat (4 canvis d’humor). Tenia com un mal de cap o sensació de mareig (5 malestar general). El cas és que vaig sentir sirenes i, al mirar per la finestra, vaig veure uns cotxes de bombers i un incendi en un edifici baix a uns 200 metres del meu hotel. No sé ben bé per qué, però vaig agafar el mòbil i vaig filmar l’escena, esperant que fos una simple anècdota per explicar.

El cas és que seguia sense poder dormir, mirant el sostre, la paret o la finestra. Aleshores vaig sentir una cosa molt estranya. Ho resumiré per que no sé ben bé com explicar-ho. Resulta que, a petites estones, em dormia i somiava. Peró és que somiava que no podia dormir i mirava al sostre, la paret o cap a la finestra. Aleshores, no sabia què era real i què era un somni (6 desorientació).

De sobte vaig pensar en l’incendi. Va passar realment o ho vaig somiar?. Nerviós, vaig agafar el meu mòbil i… allà hi era, la meva gravació de l’incendi. Era real. Aleshores, amb el mòbil a la mà, no sé ben bé per qué, vaig pensar en el jet lag i ho vaig buscar a Google. Hi eren tots els símptomes que jo estava experimentant. No em passava res dolent o preocupant, simplement era jet lag. Aquest descubriment em va deixar més tranquil i, finalment, em vaig adormir, almenys unes poques hores.

Confesso que ho vaig passar malament i, per aixó, en el meu últim viatge, volant des de l’Argentina, vaig intentar i aconseguir adormir-me una mica més d’una hora i així tot va anar bé.

Salut i ciudeu-vos molt.

Seré breu. Recordeu el post de la pinça, oi?, doncs ha tornat a passar. Una altra pinça (foto) ha aparegut al meu balcó i gairebé al mateix lloc on va aparèixer la primera. Jo ja m’havia oblidat del tema però entendreu que ara torni a pensar en aquest misteriós assumpte.

De fet ja no m’importa gaire com han aparegut al meu balcó, però sí que m’intriga com va desaparèixer la primera pinça. Us he de dir que aquesta segona pinça l’he deixat al lloc on va aparèixer a veure si també se’n va, s’esfuma, fuig o es volatiza, tant s’hi val.

He tornat a mirar el balcó del meu veí. L’estelada que des de fa temps té penjada a la seva barana, descolorida i estripada per la tramuntana, està ben lligada i sense pinces. Tot i així penso que pot ser que de tant en tant la vulguin reforçar amb una pinça, que, per la raó que sigui, no aguanti la pressió a què està sotmesa i surti volant, encara que no entenc que vagi a parar sempre en la mateixa direcció cap al meu balcó. És una explicació tant vàlida com qualsevol altra.

Al que no tinc resposta és a la desaparició de la primera pinça, ja que és gairebé impossible que els meus veins l’hagin recuperat (Recordeu a més que estava trencada). Ara nomès queda esperar uns dies a veure si la nova també despareix abans de desfer-me d’ella.

Cuidar-vos molt.