Recordeu que el meu petit quadern de viatge el podeu trobar a http://www.amazon.com.
Categoria: General
D’Excursió (1)
Aquest dissabte passat vam anar d’excursió. En aquesta ocasió, que era la novena sortida que fèiem plegats, el destí era Rupit, a la comarca d’Osona. Després d’anar recollint al personal, vam decidir anar directament a aquest bonic indret i, tot i que ja era mig matí, el primer que vam fer en arribar va ser esmorzar.
Després d’un bon esmorzar i una mica de conversa, ens vam preparar per fer primer una visita pels carrers del poble i, tot seguit, emprendre l’excursió cap al Salt de Sallent. Però ens trobem que, per poder anar a passejar pels carrers, abans hem de passar per un pont penjant de fusta. No és perillós, però es mou molt al pas de la gent i és per això que el pas està limitat a 10 persones alhora i és una divertida atracció més del poble.
El poble de Rupit està situat a la zona natural de les Guilleries/Collsacabra, a la comarca d’Osona i província de Barcelona, i és fascinant, amb les cases de pedra dels segles XVI i XVII i els seus carrers empedrats, així com les botigues encisadores i els restaurants i les seves terrasses.
CASTAWEEN
En principi no tinc res en contra d’incorporar noves celebracions, festes o dates assenyalades a les nostres vides, tant si són noves creacions del nostre país com si venen d’altres països.
El que no m’agrada tant ( o gens ni mica) és que coincideixin (i gairebé eclipsen) festes tradicionals que ja tenim i gaudim aquí, com és el cas d’aquest cap de setmana de Tots Sants: la Castanyada.
Recordo de petit, al sortir de l’escola, veure a les castanyeres en les seves petites paradetes situades a les cantonades i apropar-me a sentir l’escalfor de les brases (per si no ho sabeu, fa ja molts d’anys en que a finals d’octubre ja feia una mica de fred, no com ara) i demanar a la mare que comprés algunes castanyes.
El 31 d’octubre a casa menjàvem algunes castanyes, moniatos però sobretot, panellets.
Des de fa uns anys s’ha anat introduint i arrelant , no només a Catalunya sinó a molts d’altres països, la celebració del Halloween.
No m’importa que arribin noves modes o celebracions (com el Black Friday, el Dia dels enamorats al febrer, etc.) sempre i quan no envaeixin les celebracions que ja tenim nosaltres. Tot pot ser complementari però no invasiu.
Comprenc que els petits, nens i nenes, hagin acollit i assimilat aquesta celebració, amb disfresses, caramels, carbasses i pel·lícules de terror, però que no s’oblidin de les castanyes i panellets.
És cert que moltes families gaudeixen de les dues coses, la Castanyada i Halloween, i ja m’està bé, però espero que continuïn celebrant-se conjuntament i siguin complementàries.
Bona Castanyada! i Salut!
L’estiu s’acosta
És una tonteria, però demà dimarts ens arriba una senyal que ens avisa que s’acosta l’estiu: La zona blava d’on treballem ja serà de pagament 😩.
A partir d’ara ens costarà molt més trobar aparcament 🥵
Però també ens indica que els turistes i visitants començaran a arribar.
I tant de bo treballem més que l’any passat, ja descansarem a la tardor/hivern
Molta sort, feina i salut per a tothom
Cuideu-vos molt
Ara també en paper
Per fi em plau dir-vos que a Amazon, a més de poder comprar i descarregar el meu petit llibre en format digital, ara també el podeu adquirir en format de paper amb tapa tova.
Salut i cuideu-vos molt
Un fugaz viaje a Argentina
Content de comunicar-vos que ja està disponible en Amazon, a la botiga Kindle, el meu petit i modest llibre ebook, que és el meu quadern de viatge fotogràfic en relació al viatge a l’Argentina que vaig fer al 2018.
És un petit recull d’algunes de les fotos que vaig fer durant el viatge, acompanyades amb unes petites notes que pretenen ser com una mica d’explicació en text del que vaig veure i viure en aquell magnífic viatge.
El llibre es titula Un fugaz viaje a Argentina i el podeu trobar a la botiga de llibres d’Amazon.
Espero que us agradi.
Salut i cuideu-vos.
Jaume
2021
Bon Any! Tant de bo que en aquest 2021 les coses comencin a millorar tant en la part sanitària, social i en l’econòmica.
Com a curiositat d’aquest 2021 s’ha de dir que, acabat l’any de traspàs 2020, febrer torna a tenir 28 dies i a més el dia 1 cau en dilluns i l’últim dia del mes és en diumenge.
D’altra banda, nosaltres fem servir el calendari gregorià, també anomenat cristià o occidental. El seu nom prové del papa Gregori XIII, que el va establir al segle XVI, amb la reforma del calendari julià vigent en aquell moment juntament amb el del cicle lunar que feia servir l’Església. Així doncs, el calendari gregorià compta els anys a partir de la data tradicional de la Nativitat i és l’estàndard internacional d’avui.
Però hi ha d’altres calendaris i amb una altra numeració en els anys. Mireu:
Calendari gregorià 2021
Calendari armeni 1470
Calendari xinès 4717-4718
Calendari hebreu 5781-5782
Calendari musulmà 1443-1444
Sigui com sigui, esperem que aquest nou any porti salut i puguem tots tornar a una certa normalitat i a poder abraçar-nos de nou.
Salut i cuideu-vos molt.
Revetlla
Demà dimarts és la revetlla de Sant Joan. Una nit màgica per a molts, però no per a mi. Encara no sabem si serà una nit com és habitual o potser una mica més desdibuixada per la covid-19. El cas és que és la nostra nit màgica, la de Catalunya, la del solsciti d’estiu, la del foc, les fogueres, els impressionants focs d’artifici, petards, etc.
Per a molts és una nit màgica, tant per a petits com per a grans, sense fí, com per no acabar la nit fins a la sortida del sol, especialment a la platja, senyal de que comença l’estiu, les vacances pels joves, i no tant joves, temps de diversió i esbarjo, i també, per a mi, és una nit romàntica, jo sempre he pensat que desprès de Sant Jordi (deixem apart el 14 de febrer), la nit de Sant Joan, es a dir, la nit abans, la de la revetlla, no només és una nit de festa, diversió i disbauxa, sinó també és una nit de romanticisme i d’amor.
A mi no m’agraden els petards, els odio, però sí que m’agraden els focs d’artifici i llums. Aquest any no sé si serà com és habitual, ja que per el tema de la covid-19 potser no vindrà tanta gent com altres anys, ja ho veurem demà, però tot i així, crec que no estarà tant malament.
Per una mala experiència personal amb una noia, ja fa uns anys que la nit de la revetlla em porta mals records i des de fa temps que no gaudeixo d’ella. Però desitjo de tot cor que tots la gaudiu com es ho meriexeu. Bona revetlla a tothom!
L’últim dia
Sí, avui és l’últim dia. Demà torno a la feina, a la nova normalitat (?). Avui és l’últim dia del meu confinament oficial, tot i que des de que som a la fase 2 ja he sortit una mica més: he passejat pel poble, he anat a veure el mar i he portat el cotxe a la revisió. Tot i així, es pot dir que he continuat voluntàriament confinat. Fins demà.
Per ser el meu últim dia oficial sense treballar a causa del confinament, el temps no acompanya. És un dia gris, humit (ha estat plovent), ennuvolat i fa una mica de fred de bon matí. Amb aquest clima i aquestes baixades de temperatura en lloc de juny sembla que sigui el mes de març, quan vaig deixar de treballar.
Però demà, quan torni a la feina, serà una mica diferent que al març, ja que no portarè roba d’abric sinó un polo d’estiu (aixó espero, per que amb aquestes temperatures dels últims dies mai se sap) i el més important i nou, portaré posada una mascareta.
Són nous temps, és la nova normalitat a partir de demà. Ara sortiré a fer una petita passejada pel poble i més tard em faré un bon dinar, demà serà un altre dia, un nou dia, avui que és l’últim ho aprofitaré, l’últim dia.
Te o cafè
Fa una pila d’anys ja que, no acostumat a esmorzar, vaig començar a prendre un cafè sol als matins abans d’entrar a treballar. Més tard, també em prenia un havent dinat. En aquests darrers anys, quan treballava, em prenia una mitjana de sis cafès a la setmana i, a l’hivern, baixava al voltant d’uns 3 o 4 setmanals.
Em diuen que això és un consum baix de cafè. Val a dir que el cafè m’ho prenc amb sucre ja que sense no m’agrada. Abans sempre prenia cafè sol i ara també m’agrada el cafè amb llet. Coses de l’edat.
D’altra banda és curiós que sempre que viatjo a l’estranger, m’ha donat per prendre te, tant en els avions com als hotels per esmorzar. Suposo que és pel fet que els cafès que fan en aquests llocs són dolents i no saben fer un bon exprès.
El cas és que des de fa poc temps, bé en realitat des de fa pocs mesos, m’he acostumat a prendre te en lloc de cafè. Això sí, també amb una mica de sucre. Reconec que m’agrada més el te que el cafè i, a mès a més, prenc te de diferents tipus, com el te verd i el te vermell. Coses de l’edat.
CAFÈ
Com molts de vosaltres sabeu, el cafè és una beguda estimulant, de gust amargant i d’origen agrícola, i és de les begudes més consumides arreu del món. Hi ha diferents tipus de cafè: exprés, de filtre, mocca (el que fem a casa amb la cafetera), descafeïnat, instantani, etc. I moltes varietats: cafè amb llet, tallat, capuccino, americà, suís, café irlandès, etc. Vaja, per a tots els gustos.
Diuen que prendre cafè amb moderació pot ser positiu per a la salut. El cafè conté antioxidants, beneficiosos per a la salut i també conté cafeïna, que és un compost estimulant i que sembla que millora l’atenció i el rendiment físic. Tot i que, com passa amb altres productes, uns científics diuen que prendre cafè amb moderació es bó per a la nostra salut i d’altres, potser per el alt consum d’aquesta beguda, diuen que no tant.
TE
El te és una infusió de fulles de la planta del te, originaria de l’Àsia. Hi ha més de tres mil diferents tipus i varietats de te, tots amb propietats beneficioses per a la salut que no cal detallar, però els tes més populars i coneguts són: te verd, vermell, negre, blanc, blau (Oolong), etc. Fins fa poc el te verd era molt popular a la Xina i al Japó i el negre a Occident, però ara a Occident prenem sobretot el negre, el verd i el vermell.
No totes les infusions són te, ja que només és te si les fulles provenen de la pròpia planta del te. Evidentment, les altres infusions també tenen propietats saludables, però provenen d’altres plantes.
En definitiva, que m’he passat al te, tot i que això no vol dir que em prengui un cafè o un café amb llet de tant en tant. Respecte al te, vaig alternant i prenent el te verd, el vermell i el negre, depèn del dia i del moment.
Què en penseu vosaltres?. Sou de cafè o de te?. O preneu tots dos?. O cap. Podeu opinar. Fins aviat.
tljaume.net 