Blog

Recordeu que el meu petit quadern de viatge el podeu trobar a http://www.amazon.com.

Aquest dissabte passat vam anar d’excursió. En aquesta ocasió, que era la novena sortida que fèiem plegats, el destí era Rupit, a la comarca d’Osona. Després d’anar recollint al personal, vam decidir anar directament a aquest bonic indret i, tot i que ja era mig matí, el primer que vam fer en arribar va ser esmorzar.

Després d’un bon esmorzar i una mica de conversa, ens vam preparar per fer primer una visita pels carrers del poble i, tot seguit, emprendre l’excursió cap al Salt de Sallent. Però ens trobem que, per poder anar a passejar pels carrers, abans hem de passar per un pont penjant de fusta. No és perillós, però es mou molt al pas de la gent i és per això que el pas està limitat a 10 persones alhora i és una divertida atracció més del poble.

El poble de Rupit està situat a la zona natural de les Guilleries/Collsacabra, a la comarca d’Osona i província de Barcelona, i és fascinant, amb les cases de pedra dels segles XVI i XVII i els seus carrers empedrats, així com les botigues encisadores i els restaurants i les seves terrasses.

En principi no tinc res en contra d’incorporar noves celebracions, festes o dates assenyalades a les nostres vides, tant si són noves creacions del nostre país com si venen d’altres països.

El que no m’agrada tant ( o gens ni mica) és que coincideixin (i gairebé eclipsen) festes tradicionals que ja tenim i gaudim aquí, com és el cas d’aquest cap de setmana de Tots Sants: la Castanyada.

Recordo de petit, al sortir de l’escola, veure a les castanyeres en les seves petites paradetes situades a les cantonades i apropar-me a sentir l’escalfor de les brases (per si no ho sabeu, fa ja molts d’anys en que a finals d’octubre ja feia una mica de fred, no com ara) i demanar a la mare que comprés algunes castanyes.

El 31 d’octubre a casa menjàvem algunes castanyes, moniatos però sobretot, panellets.

Des de fa uns anys s’ha anat introduint i arrelant , no només a Catalunya sinó a molts d’altres països, la celebració del Halloween.

No m’importa que arribin noves modes o celebracions (com el Black Friday, el Dia dels enamorats al febrer, etc.) sempre i quan no envaeixin les celebracions que ja tenim nosaltres. Tot pot ser complementari però no invasiu.

Comprenc que els petits, nens i nenes, hagin acollit i assimilat aquesta celebració, amb disfresses, caramels, carbasses i pel·lícules de terror, però que no s’oblidin de les castanyes i panellets.

És cert que moltes families gaudeixen de les dues coses, la Castanyada i Halloween, i ja m’està bé, però espero que continuïn celebrant-se conjuntament i siguin complementàries.

Bona Castanyada! i Salut!