CASTAWEEN

En principi no tinc res en contra d’incorporar noves celebracions, festes o dates assenyalades a les nostres vides, tant si són noves creacions del nostre país com si venen d’altres països.

El que no m’agrada tant ( o gens ni mica) és que coincideixin (i gairebé eclipsen) festes tradicionals que ja tenim i gaudim aquí, com és el cas d’aquest cap de setmana de Tots Sants: la Castanyada.

Recordo de petit, al sortir de l’escola, veure a les castanyeres en les seves petites paradetes situades a les cantonades i apropar-me a sentir l’escalfor de les brases (per si no ho sabeu, fa ja molts d’anys en que a finals d’octubre ja feia una mica de fred, no com ara) i demanar a la mare que comprés algunes castanyes.

El 31 d’octubre a casa menjàvem algunes castanyes, moniatos però sobretot, panellets.

Des de fa uns anys s’ha anat introduint i arrelant , no només a Catalunya sinó a molts d’altres països, la celebració del Halloween.

No m’importa que arribin noves modes o celebracions (com el Black Friday, el Dia dels enamorats al febrer, etc.) sempre i quan no envaeixin les celebracions que ja tenim nosaltres. Tot pot ser complementari però no invasiu.

Comprenc que els petits, nens i nenes, hagin acollit i assimilat aquesta celebració, amb disfresses, caramels, carbasses i pel·lícules de terror, però que no s’oblidin de les castanyes i panellets.

És cert que moltes families gaudeixen de les dues coses, la Castanyada i Halloween, i ja m’està bé, però espero que continuïn celebrant-se conjuntament i siguin complementàries.

Bona Castanyada! i Salut!