Des de fa uns anys, aquesta és l’època de l’any que més m’agrada. Novembre, en plena tardor, és un mes en que em sento tranquil, relaxat i… a més estic de vacances!. És un temps en el qual aprofito (i necesito) per a descansar de l’estrès de l’estiu.
M’encanta passejar pels camins de ronda vora el mar i gaudir d’indrets meravellosos del meu poble i dels voltants. (I fer algunes fotos, naturalment). I una de les coses que valoro en aquest període de l’any és la calma i tranquil·litat que hi ha a tot arreu, lluny de les aglomeracions, soroll i enrenou de l’estiu.
Malauradament aquest any 2020 és molt estrany ja que, a més de que els bars i restaurants estan tancats, gairebé passejo jo sol i no em creuo gairebé amb ningú. No m’agrada gens l’enrenou quan hi ha molta gent però tampoc el fet de passejar sol sense veure a ningú. De fet, ahir em trobava en una platja i, tret d’uns operaris arreglant un local, nomès em vaig creuar amb dues dones que es dirigien a la sorra de la platja a prendre una mica el sol, aprofitant aquest assolellat dia de “L’estiuet de Sant Martí”. Va ser emocionant quan els tres vam dir alhora: Bon dia!.
Espero seguir gaudint dels paisatges dels voltants i de la tranquil·litat de la tardor de l’Empordà, però trobant-me amb una miqueta més de gent, això sí, nomès una miqueta més.
Salut i cuideu-vos molt.
tljaume.net 