Avui parlaré d’una pinça, d’una d’aquelles per estendre la roba. Una pinça corrent, de les de fusta, vella i amb l’aparença d’haver estat molt utilitzada.
De fet, comentaré el misteri d’aquesta pinça o, millor dit, el doble misteri que l’envolta.
A casa hi ha un petit balcó que dona al carrer i al qual gairebé no surto excepte en comptades ocasions. Resulta que fa uns dies, en pujar una mica la persiana, vaig veure una pinça al terre del balcó. Sí, una pinça per estendre la roba. I la pregunta és: d’on ha sortit?.
Em vaig sentir intrigat i em vaig preguntar: com ha pogut arribar al meu balcó?. No trobava cap resposta coherent. D’entrada, a sobre de casa meva no hi han altres balcons. Cap a l’esquerra és el meu pis i cap a la dreta, al balcó del meu veí, que és un balcó com el meu, mai hi ha res penjat, ni té on penjar res amb pinces, com jo. Així com les cases de davant casa meva, que nomès tenen finestres.
Llavors, d’on ha sortit aquesta misteriosa pinça?. Com ha arribat al meu balcó?.
Mentre penseu en alguna possible resposta a aquestes preguntes, us he de parlar del segon misteri, ja que hi ha un segon misteri relacionat amb la famosa pinça.
A l’endemà, en tornar a pujar la persiana i mirar al terre del meu balcó, em trobo amb la sorpresa de que la pinça ja no hi és. La pinça ha desaparegut. Va arribar en silenci i, discretament, va marxar, sense acomiadar-se. De la mateixa manera que va aparèixer, va desaparèixer.
Si ja era difícil pensar en com havia arribat, més difícil encara era pensar en com havia marxat.
No li he donat més voltes a aquest doble misteri de la pinça. Però la veritat és que m’hagués agradat resoldre-ho.
Ara, cada cop que m’acosto al balcó, miro al terre esperant que aparegui de nou la misteriosa pinça.
tljaume.net 