Revetlla

Demà dimarts és la revetlla de Sant Joan. Una nit màgica per a molts, però no per a mi. Encara no sabem si serà una nit com és habitual o potser una mica més desdibuixada per la covid-19. El cas és que és la nostra nit màgica, la de Catalunya, la del solsciti d’estiu, la del foc, les fogueres, els impressionants focs d’artifici, petards, etc.

Per a molts és una nit màgica, tant per a petits com per a grans, sense fí, com per no acabar la nit fins a la sortida del sol, especialment a la platja, senyal de que comença l’estiu, les vacances pels joves, i no tant joves, temps de diversió i esbarjo, i també, per a mi, és una nit romàntica, jo sempre he pensat que desprès de Sant Jordi (deixem apart el 14 de febrer), la nit de Sant Joan, es a dir, la nit abans, la de la revetlla, no només és una nit de festa, diversió i disbauxa, sinó també és una nit de romanticisme i d’amor.

A mi no m’agraden els petards, els odio, però sí que m’agraden els focs d’artifici i llums. Aquest any no sé si serà com és habitual, ja que per el tema de la covid-19 potser no vindrà tanta gent com altres anys, ja ho veurem demà, però tot i així, crec que no estarà tant malament.

Per una mala experiència personal amb una noia, ja fa uns anys que la nit de la revetlla em porta mals records i des de fa temps que no gaudeixo d’ella. Però desitjo de tot cor que tots la gaudiu com es ho meriexeu. Bona revetlla a tothom!